ELS PREJUDICIS COM
A CAUSA DE VIOLÈNCIA
Maria Canet
Yolanda Gracia
Núria Olivella
Júdit Bagó
Jordi Rodríguez
Definició:
1-Acció de prejutjar.
1.Prejutjar: jutjar per conjectura, per endavant, abans de tenir coneixement just o complet de la cosa.
2.PSIC/SOCIOL. Actitud no raonada, mancada de provació, que es manifesta en formes d’antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees...
Enciclopèdia Catalana (Vol.18,
pàg.316)
2- Indici o opinió preconcebuts o adversió no raonada per alguna cosa.
Diccionari de la Llengua
catalana. Institut d’estudis catalans.
Podríem destacar, a partir de la lectura del tercer capítol “Actitudes y prejuicios” del llibre Psicología de los medios de comunicación de H. Jürgen Kagelmann i Gerd Wenninger, algunes de les principals característiques dels prejudicis:
- S’expliquen a partir de processos específics de l’elaboració de la informació cognitiva. Com a exemple podem posar la generalització o accentuació excessiva que es dona en el moment en què considerem les característiques d’un objecte concret com a comunes en tots els objectes de la seva categoria (per exemple, el considerar que tot individu de cultura gitana és analfabet o agressiu).
- Poden arribar a dirigir els processos cognitius de l’individu, és a dir, els prejudicis poden arribar a modificar la conducta del subjecte prejutjat i d’aquesta manera ser confirmats.
- S’adquireixen a partir d’experiències indirectes, a partir de la influencia socialitzadora de l’entorn social (família, mitjans de comunicació...).
- Resistència als canvis, cal tenir en compte que els prejudicis són contínuament reforçats pels individus del grup.
- Tenen com a principals funcions:
· reforçament de la identitat d’un grup davant grups de característiques diferents.
· justificació de les discriminacions i agressions envers les minories.
Tipus de prejudicis:
Pel que fa als diferents tipus de prejudicis podríem destacar cinc tipus, encara que és difícil la seva categorització:
- prejudicis racials: que es poden veure en actituds xenòfobes.
- prejudicis ideològics: que es poden veure reflectits en actituds negatives vers una persona amb una religió o ideologia diferent a la pròpia.
- prejudicis per raons de sexe: pot ser els prejudicis per raons de sexe que tenen més denúncia social són els que es troben en actituds de discriminació vers la dona.
- prejudicis per orientació sexual: reflectits en actituds de rebuig vers aquelles persones que tenen una orientació sexual diferent a la pròpia.
- prejudicis econòmics: prejudicis que en moltes ocasions són la causa de moltes actituds xenòfobes.
- ...
Què en pensem nosaltres dels
prejudicis?
És poc corrent que els diaris o la televisió parlin dels prejudicis com a forma de violència de manera directa, tanmateix només cal que analitzem detingudament algunes noticies o simplement algunes expressions que utilitzem quotidianament o la nostra actitud en certs moments per averiguar que realment tenen un lloc destacat en la nostra vida i pensament. Qui és que no ha mirat malament algú perquè vestia de manera “rara”?; qui no ha sentit cert fàstig per un captaire del carrer?. Els prejudicis són quelcom social. Coincidim en què es donen per la por al desconegut i, sobretot, per ignorància. Són un intent desesperat de salvar la pròpia identitat en un món cada cop més globalitzador, on prima el culte a la figura exterior, on el treball i el poder adquisitiu són els jutges de la cultura, el prestigi i la moral de qualsevol individu.
Els prejudicis com a forma de
violència.
El prejudici porta a la discriminació i la discriminació és una forma de violència a la qual poques vegades es dóna importància per la seva condició abstracte (per exemple: no hi ha “proves” materials de que l’amo d’un bar no hagi deixat entrar un immigrant al seu establiment). Tot i això discriminem continua i diariament per raons ideològiques, religioses, sexuals, racials... o simplement per divergència de gustos o opinions. El problema és que, molt sovint no se n’és conscient i, per tant, és díficil “controlar” certs prejudicis, la qual cosa requereix un mínim de reflexió, observació i empatia.
Cal que destaquem però, que el racisme o l’aversió als homosexuals o als subjectes de diferent religió tenen la seva arrel en aspectes com la incomprensió, la “intolerància” o la distància que podem tenir o posar en algú que simplement no ens agrada, per les raons que sigui.
Creiem que cal sensibilitzar i informar pel què fa el respecte a la diversitat i el canvi, conscienciar de la nostra condició d’iguals malgrat certes característiques que ens individualitzen, les quals són les que ens fan subjectes, que ens doten de personalitat i eviten que siguem “un ramat d’ovelles”.
Però, a què es deuen els
prejudicis?[1]
Segons aquests autors el prejudici es dóna precisament per assegurar la individualitat. És a dir, per buscar i assegurar la pròpia identitat s’utilitza el prejudici i l’hostilitat (com a eina de reafirmació es jutja a qui es creu “pitjor”). Voldriem incloure aquí una cita de E.Erikson que ens ha semblat interessant:
Todo lo que aún no ha alcanzado por si mismo una identidad personal
firme, se ve amenazado por un sentimiento de duda de sí mismo, por confusión
acerca de quién es, una ansiedad perenne de que podría muy bien ser un “nadie”
[...] Trata de callar este temor diciendóse a sí mismo: “al menos no soy un
negro ni un judío, y esto, al menos, me hace algo por encima de un “nadie””.[2]
Una segona causa podria ser la por a la dispersió de certa identitat molt arrelada, la qual cosa alimenta la intolerància i el prejudici. És probable que aquesta por vagi unida al dubte profund sobre la identita ètnica, sexual, social o personal (qui sóc en realitat?on pertanyo?). El dubte provoca la incertesa i la confusió i fa la persona més vulnerable. La seva manera de defensar-se és jutjant algú que creu inferior. Això explicaria l’existència de bandes, sectes... que, tot i reforçar la pèrdua d’identitat individual, provoca la sobreidentificació del grup com a tal, la qual cosa causa una intolerància més radical als de fora.
El prejudici com a causant directe de la violència l’exemplifiquen, els autors, amb la pel.licula West Side Story. En la pel.licula la lluita entre bandes per un territori i la hostilitat entre ètnies són conseqüència d’una lluita per l’autorealització, la identitat personal (el prejudici és la lluita per ser algú però això implica lluitar contra quelcom de valor social). Si algú se sent insegur pot trobar certa identitat adherint-se a un grup que troba la seva justificació només en la lluita contra un altre grup.
Qui té prejudicis?
És corrent que s’associï la predisposició a prejutjar amb l’etapa de l’adolescència perquè és en aquesta quan es busca la identita personal, una etapa de dubtes i confusions que fa més vulnerables els individus. Tanmateix no existeixen estudis concloents que relacionin, de manera directa i excloent, els prejudicis amb educació, personalitat, edat, posició socio-econòmica o inclinació política i en canvi s’ha comprovat que estan vinculats significativament amb la inseguretat personal, la privació subjectiva, l’ansietat i l’hostilitat d’entre altres raons.
Per tant, hem vist que els prejudicis tenen una doble vessant: d’una banda són un mitjà per assegurar un dèbil sentit d’dentitat, i, de l’altra, com a defensa contra la pèrdua d’identitat o dispersió d’aquesta. El què cal destacar és que forma part de la nostra quotidianitat formular prejudicis i que alguns d’ells poden ser causant de violència. Caldria, doncs, aprendre a canalitzar la nostra por , angoixa o sentiment hostil de manera que no fereixi (física ni psicològicament) a cap ésser del nostre entorn.